Les dones dels relats apareixen com a víctimes, tantdel masclisme com dels clixés que arrosseguen en el seu rol social. Així cal entendre la misogínia del títol, que esdevé una provocació de l?autora. Tant homescom dones, que podrien ser els veïns del costat, moreni maten, dins l?aparent normalitat de la vida quotidiana que es trastoca en un girar full en crueltat infinita. Tots els contes porten el nom d?un patró decomportament, un perfil psicològic que defineix la víctima de la seva esmolada ploma. Les històries del llibre van ser portades al teatre per la companyia T deTeatre el 1991, en la seva primera i exitosa posadaen escena com a companyia.
