Mai havíem vist el Jordi Prat i Coll amb la franquesa i intimitat amb què se'ns mostra en aquest llibre que ara teniu a les mans. Aquest és un material difícil de classificar i sense rei que el governi. Podria ser un diari personal, un assaig, una carta fragmentada o un recull d'aforismes anòmals -per no fer-se mal- d'algú que cerca escriure alguna cosa a la vora de la vida que l'ajudi a guarir-se. És un quadern sense marcs, amb un ordre trencat que no nega la deriva, prenyat d'allò que és profund i superficial, tràgic i còmic, miserable i feliç.
