Piscolabis conté una vuitantena llarga de textos que van de les tres línies a les quatre pàgines, amb històries que parlen de la condició de viure, les relacions humanes, la llibertat, la lluita dels pobles, la supervivència del món i la natura, la mort i la llengua. Com diu Llorenç Capdevila, en el pròleg, 'Miracle Sala hi imprimeix el seu estil particular: el protagonisme dels animals (i de vegades els objectes) d'alguns dels relats és marca de la casa, com ho és la cura en el llenguatge, la ironia intel·ligent, la importància dels records, la capacitat evocadora o les referències als clàssics'.
