«Avui Els boscos expressen una quietat intensa, un silenci excessiu en encetar el dia, tant que generen paüra. Em pregunto on son les veus matineres dels ocells de bosc. Silenci extrem, el cant tímid, flabiolat d’un merlot solitari al sot de can Marçal. Una cadernera refileja d’esma al límit de l’alzinar, més avall un cant suaument nupcial de tallarol de casquet… Res més, on són els tudons i els gaigs, aquests els més tabalots de l’alzinar? Un silenci que no és del cas. Al pla, les herbetes dels marges, un llevant roent, socarrima llurs fulles. Ni els falciots han sortit encara dels ajocs… El pitjor del clima nou no és el que tenim, sinó el que ens espera… Fins els arbres comencen a fracassar.» (Martí Boada).
