Presons de paper

Un cant a l'esperança, a la companyonia i a laforça que ens donen els ideals en el marc repressiu de la postguerra espanyola. Quan Jeroni esdeplaça fins a la Vila Joiosa per acomiadar per sempre el besavi Tomàs, el retrobament familiar l'empeny aestirar el fil del seu avantpassat. La història enstrasllada aleshores al present del Tomàs, un republicà que va conèixer Capa al camp de batalla i que, després de la desfeta republicana, va ser empresonat a lapresó d'Alacant, on va coincidir amb el poeta MiguelHernández. La narració acaba d'encaixar, com un caleidoscopi, gràcies a la veu de la Roser, filla del Tomàs, que parla d'aquella situació de repressió des dela infantesa i ens anuncia el desenllaç.