El narrador d'aquest relat es desplega des de la centralitat de l'ara i l'ací de l'enunciació per a entrar, però, en diàleg amb les possibilitats de les seuesalteritats i rescatar els records que tots plegats serven i obliden, amb l'objectiu de reconstruir-se a la mida plaent de la seua ambició: dinàmica, agosarada, tràgica o frívola. Reiniciar el subjecte íntim i social, que hom mateix desitja ser i que el món entrebanca i escanyoleix, amb els propis materials acumulatsa la mateixa pròpia memòria que el fa. És, doncs, l'ancestral activitat autonarrativa, la misteriosa autoconsciència, actualitzada per la cuita de l'anihilament postmodern, que es desplega amb l'afany d'esdevenir aquell personatge altre de si mateix que l'estalvie. Tota una oportunitat, doncs, de participar en l'experiència d’una satisfacció de l'exigència apol·línia,si això pot ser.
