Un testamento poético Tornar-hi sempre. Reemprenc el fil d'allò més important i del més subtil. Tall de nou. Ingredients en receptari. Servit i entrant amb compromís i traç incisiu, amanit amb un pròleg que no és ni inici ni fi. Uns pedaços psicotècnics, un cruixent atestat policial i aromes de novel·les de vida viscuda. Si de poemes sou culpable, feu-ne llibres i feu el favor de reincidir-hi sempre. Gràcies per llegir. Vull posar de manifest i agraïr a tots i cadascun dels principis, i tothora a tu per comprar el llibre (o robar-lo) i el subterfugi de llegir-lo «Lluís Riera no amaga el seu compromís social». - Gustau Nerín, El Nacional
