Va ser al Quadern d'exercicis on Iorgos Seferis començà a mostrar la seva veu més personal i ens regalà alguns dels millors versos que va escriure. Aquest recull i els altres tres reunits en aquest llibre -Gimnopèdia, El «Tord» i Tres poemes secrets- constitueixen, juntament amb els famosos Diaris de bord, als quals emmarquen cronològicament, la seva obra de maduresa. El poeta hi harmonitza com ningú la tradició i la modernitat, empra els mites antics com a vehicle per entendre un present sovint tràgic i evidencia així les paradoxes vitals dels hel·lens que li eren contemporanis: «Per allà on viatjo Grècia em fereix», un vers que condensa una de les meravelles poètiques del segle XX.
