Josep Ballester traça una cartografia íntima on la fragilitat humana es troba amb la força indòmita del desig i la paraula.PREMI MARIA BENEYTO DE POESIA EN VALENCIÀ Quan tanque els ulls fa un viatge per les ombres i les llums de l'existència: la bellesa que resisteix, la memòria que s'esquerda, la mort que ens interroga i l'amor que persisteix malgrat la desfeta. Entre paisatges ferits, jardins secrets i deserts inclements, Josep Ballester traça una cartografia íntima on la fragilitat humana es troba amb la força indòmita del desig i la paraula. Cada poema és una ferida i una esperança, un miratge que ens interroga: què queda quan tot s'esvaeix?
