Pere, un historiador reconvertit a periodista, sobreviu, escèptic, en una València desinflada on totes les torres enlairades durant el boom immobiliari van caient com a conseqüència de la crisi. Té molt clar que ja no pot canviar i té assumit que pertany, des de sempre, al bàndol dels perdedors i, sense ganes, participa en totes les vagues i protestes. Sap que acabarà la vida com la va començar: lluitant contra els mateixos de sempre. Recorda l’època de la transició democràtica quan, de jove, va viure totes les esperances de construir un món millor. Una transició en què en nom de la “reconciliació nacional” no es veia amb bons ulls que es recordara els derrotats de la República. El treball en les memòries de la viuda d’un anarquista li permet al protagonista viure tres moments històrics que són els tres plànols temporals que s’alternen en la novel·la: el moment en què tot era possible durant la República, la il·lusió i el pragmatisme de la transició democràtica, i la crisi actual, on els de sempre intenten desmantellar totes les conquestes socials.
