Quatre pantalles i uns peixos de colors

El corol·lari és que l'onada distòpica ha sigut inequívocament conservadora, una forma d'enfortir l'ordre establert. Un futur esgarrifós fa més assumible el present per descoratjador que siga. Virgencita, virgencita, que les coses no vagen a pitjor, que puguem aguantar com hem aguantat fins ara. Del TINA (There Is No Alternative), de Margaret Thatcher, hem passat al TIN(D)A, de Silicon Valley. Es tracta de fer-nos creure que no hi ha cap alternativa a l'entorn digital en què els magnats de la tecnologia pretenen encabir les nostres vides. La conseqüència més clara de les consignes dominants és la impotència apresa, l'abatiment. D'improvís, una altra fiblada. Llegim-la: “Sense ningú que crega que el futur pot ser millor, no es poden articular les lluites que el faran possible”. ¿Recordeu les paraules consigna que he anat guardant en capítols anteriors? Eren: alternatives, futur, contraatacar. Eren: regular i educar. Ha arribat l'hora d'aprofitar-les.