Què en diré del dia d'avui

Tres amics, tres escriptors sense nom i una dona misteriosa que els espera. Un restaurant antic amb les taules reservades i un cambrer enlluernat. Una ciutat vella i familiar que els acull amb els carrers buits i un vent ferotge. Un dinar que s’allarga, un temps present que roda cap enrere en un dia que no s’acaba. Youssef El Maimouni ens obre la porta d’un restaurant de Tànger que va ser freqüentat per generacions d’escriptors i que revisitem en un ambient que traspua realisme màgic. Qui són els tres escriptors, qui és la dona, en què s’han convertit? I la qüestió de fons que ens acompanya durant tota la narració, podem separar l’obra de l’autor? Podem separar l’obra del context que l’envolta? Com ens aproximem a la història que impregna els espais i la colonitza des de la literatura? Vet aquí la primera novel·la escrita en català de l’autor barceloní. Una trama que es dibuixa combinant escenes narratives i teatrals, protagonitzades per uns personatges turmentats que prenen possessió de les pàgines i ens atrapen des del principi.