Aquests versos de Joan Bosch i Planas són molt personals, molt sentits, molt autèntics. Salvador Espriu, de qui tant he après també en això, l’hauria elogiat a mans besades. I, encara que sigui a la manera moderna que el poeta de Sinera no va poder conèixer, jo no em sé estar d’afegir a aquest meu comentari uns quants likes o unes emoticones amb mans aplaudint. Rere els ulls hi tinc el cor és un llibre únic, sense igual. Amb ell, Joan Bosch s’afegeix amb la seva pròpia candela a la ja llarga processó dels qui ens sabem i ens volem escriptors en català. Que sigui per molts anys!
