Un grup de professionals de la comunicació i la recerca hem unit les nostres forces per a redactar aquest llibre. Un treball que conté una anàlisi reflexiva i també una proposta de futur. El sistema comunicatiu valencià de les darreres dècades s’ha caracteritzat pel control polític, la centralització i la forta dependència dels grups espanyols, la mancança de pluralitat informativa, el progressiu deteriorament de la professió periodística, i l’escassa presència de la cultura i la llengua pròpia. El País Valencià té, a hores d’ara, una estructura informativa arcaica i provincial, amb xifres de lectura en el llindar del desenvolupament mediàtic, i sense cap diari, ràdio ni televisió, ni pública ni privada, de caràcter autòcton. L’objectiu més peremptori de les polítiques de comunicació ha de ser el reforçament de l’espai públic. És necessari un pacte civil i polític, més enllà de les majories electorals, al voltant de la llengua, la cultura i les esferes públiques de la comunicació com ara el sistema escolar, les ràdios i les televisions. Defensem que la RTV pública constitueix un baluard de defensa enfront dels grans oligopolis de la informació i les desigualtats informatives que se’n deriven, perquè atorga a la informació un valor sociocultural, i perquè assegura la cohesió social i territorial per damunt de les ofertes temàtiques i segmentades. Per això, entre moltes altres qüestions que el lector trobarà en les pàgines d’aquest llibre, proposem la creació d’una nova RTVV com a resultat d’un pacte de mínims —parlamentari i cívic— sobre el qual establir polítiques compartides per tot l’espectre sociocultural. Proposem, doncs, un pacte fundacional concretat en tres aspectes: institucional, economicoempresarial i sociocultural, que actue com a garantia que (la nova) RTVV no serà un televisió partidista ni governamental.