Després de la mort del seu pare, Didier Eribon torna a la seva ciutat natal, Reims, i redescobreix tot el que havia deixat enrere trenta anys abans, quan va fugir d’un món social, familiar, popular i provincià els valors i sensibilitats dels quals mai no va compartir. De família pobra, en un entorn homòfob i cada vegada més xenòfob, Eribon se’n va a París per viure la seva homosexualitat i forjar el seu univers intel·lectual. La immersió en el seu passat fa que aflorin la segregació de les classes socials, la purga feta pel sistema educatiu, el valor de la identitat personal, sexual i política, o les dificultats de lluitar contra els determinismes socials i les múltiples formes de dominació. Aquest assaig narratiu (o novel·la sociobiogràfica) s’ha convertit en un clàssic contemporani de la sociologia i de l’escriptura política, un llibre únic per entendre la nostra època, l’evolució ideològica de les classes treballadores i la impossibilitat de tornar sense conflicte als orígens.
