Revolució a la granja

L'argument de Rebel·lió en la granja és molt clar. Farts de ser explotats, els animals de la Granja Pairal es rebel·len contra els éssers humans i funden una societat basada en la igualtat i la llibertat. No obstant això els porcs, els animals més intel·ligents i àvids de poder, molt aviat infringeixen els principis d'aquesta societat igualitària a la recerca del seu propi benefici. Animal Farm. A Fairy Story (“La granja dels animals. Un conte de fades”). Aquest és el títol que li va donar George Orwell (pseudònim d'Eric Arthur Blair) a una novel·la tan revolucionària com reeixida, que ha estat traduïda com a Rebel·lió en la granja, i que va veure la llum en un moment amb uns certs paral·lelismes amb el nostre: la crisi del model polític, les amenaces a la llibertat i el retorn de la censura… Les diferències també són grans, perquè en 1945 s'iniciava l'era atòmica, la política de blocs i la reconstrucció després de la Segona Guerra Mundial. És evident que la sàtira d'Orwell està lligada a un context diferent, però és capaç de dialogar amb totes les èpoques. Per descomptat també amb la nostra, en aspectes com l'abús de poder o el valor de la llibertat de premsa. Amb aquesta rondalla satírica Orwell es va proposar denunciar la traïció dels ideals revolucionaris tant a la Rússia de Stalin com en qualsevol altra societat regida pel despotisme. El seu antifeixisme i antiestalinisme estava marcat pel seu defensa a ultrança dels valors de la llibertat i la igualtat, que impregnen totes les pàgines de Rebel·lió en la granja, i que mantenen la seva vigència en qualsevol proposta didàctica que fem avui.