Riu avall és un breu poema èpic on Amat Baró assenyala sense tabús els conflictes de la civilització en l’actualitat: la solitud i el patiment que ha suposat el pas sobtat d’un món lligat encara a tradicions mil·lenàries a una era virtual que ha tallat tots els lligams amb el passat. La salut mental, les drogues, la pornografia, la família, el compromís social, el valor de la cultura, el pensament... tot hi és tractat des d’un jo lúcid que sofreix, tot s’hi descriu amb astúcia i dolor, amb sarcasme i saviesa. Per aconseguir aquest objectiu, Amat Baró se serveix de tots els estrats de l’idioma, diacrònics i sincrònics, com una unitat amb un objectiu: la creació literària. Per això els arcaismes no en sonen, els barbarismes esdevenen naturals i els dialectalismes no grinyolen. I tot en vers decasíl·lab. Trobadoresc a voltes, petrarquista en d’altres i a la xamberga quan li sembla, amb una música i un ritme oscil·lant entre l’harmonia i les dissonàncies, entre la varietat melòdica i la monotonalitat dels mantres. I rimat. Riu avall és, en definitiva, una confessió sense reserves nascuda del dolor i envernissada amb els pinzells del joc i la innocència, senyal que ja és marca d’estil en Baró.