'Rossinyol que vas a França, rossinyol, encomana m ala mare, rossinyol...'' Talment com ell, en Jan Castres va ser mobilitzat per l armada francesa quan va esclatar la gran guerra l agost del 1914. Va ser traslladat a un país que no era el seu, malgrat que la sevanacionalitat deia el contrari, i juntament amb reclutes de l altre costat dels Pirineus, vestits com ellamb l uniforme blau i pantalons vermells, van ser conduïts cap a la frontera belga en mig d un infern anomenat Charleroi... Així acabava a La muntanya màgica,amb la incertesa sobre el destí del desconcertat protagonista. La meva gosadia és ara fabular sobre com enJan Castres es lliura d una mort quasi segura i maquilla la seva deserció per convertir-se en un heroi. El seu instint de supervivència, adobat per una imaginació singular, pròpia d un somiatruites arrogant, noexempta a parts iguals de bondat i roïndat, el portarà fins a París... El personatge del protagonista estàbasat en Hans Castorp, del genial Thomas Mann. He procurat no desviar-me de la curiosa personalitat que li va atorgar el mestre alemany, aquest jove que va ingressar voluntàriament durant anys al balneari de Lamuntanya màgica, refugi d inseguretats i pors, on vatrobar l amistat, el mestratge i també l amor més apassionat. L amor que no havia renunciat a retrobar algun dia amb la seva adorada Claudia Chauchat, ingressada al sanatori de Davos...
