Rusc continua l’expansió i la trenca a estones. Abraça la interacció de moviments i paisatges, de trobades i distàncies entre els cossos d’un jo i un tu mutants. Casa fràgil i compacta, la seva arquitectura s’estira, elàstica, creixent per poliglòssia, també es condensa, viscosa, per la mel que circula travessant cada una de les seves bresques poroses. Erigeix ciutats-colònia i les enfonsa: també és una nova història de l’amor i altres monstres.
