Sant Andreu de Palomar, municipi annexionat a Barcelona el 1897, ha estat una població que ha viscut una mudança des del món agrícola fins al món industrial durant els segles xix i xx. Tanmateix, aquesta mudança industrial s’ha desfigurat amb el pas dels anys per esdevenir una urbs amb un fort teixit comercial i associatiu que hi dona personalitat pròpia. Per als andreuencs i les andreuenques, anar al centre de la ciutat és «anar» a Barcelona. D’ençà de l’annexió, la fisonomia del territori, tot i que alterat en alguns casos per la proliferació d’edificis alts, ha mantingut els seus carrers i les seves places amb un tarannà de flaire de poble.
