Saurí del nom s’obre amb un poema inicial i iniciàtic (“Llum fundacional”) que fa de pòrtic a un recorregut a la recerca de les pròpies arrels mitjançant la figura del saurí. A voltes alquímic, a voltes visionari, Joan Vigó ens ofereix, en paraules d’Eduard Sanahuja Yll, “poemes breus i escultòrics que parlen d’aquells i aquelles que cartografien certeses amb el pèndol de l’instint i parlen amb el cor de l’absència”. El pèndol escaneja el món en fa mapa d’agonies i portolans de plaer. No endevina res però fa estar quiet i eixampla el marge.
