«He d’aprendre a confiar en els homes, vull confiar en els homes, confio en els homes, em vaig dir a mi mateixa en sortir per la porta de la consulta del terapeuta, però per si me n’oblido em caldrà un símbol, un dibuix per exemple aquí al canell, ben visible, un lloc on mirar quan vinguin —quan tornin— els núvols negres.» Senyal que plourà és un brillant joc d’autoficció. Un llibre valent i original, de vegades divertit, de vegades feridor, i sempre commovedor per la veritat dels seus textos. Amb la capacitat de remoure consciències i l’estil proper però contundent que li ha merescut premis com el Llibreter, el Carlemany o la Llança de Sant Jordi, Muriel Villanueva obre ara els calaixos dels records per indagar i qüestionar l’univers masculí d’ahir i d’avui des del feminisme adquirit. Un retaule de vivències i reflexions escrites des de la maduresa, però sobretot des de les entranyes, d’una de les veus més singulars de la narrativa actual.
