De l'absència d'aigua derivada de la crisi climàtica a les mancances del trànsit emocional i existencial, la sequera, tractada en plural, és vista com a sinònim d'escassedat i dèficit, però també de desig i esperança. Així, el poemari Sequeres és, per damunt de tot, un viatge necessari, un senzill recorregut vital. De l'aigua, de tanta aigua ploguda, i mai pouada, en fas pou, en fas pluja, mar, estany o riu i domini o mancança, o rauxa i condol. De l'aigua viscuda en fas casa.
