Shakespeare és Cervantes

Shakespeare és Cervantes i no fou cap dels dos. Els dos noms amaªguen Joan Miquel Sirvent, escriptor en llengua catalana natural de Xixona. Amb aquest llibre Miquel Izquierdo dóna a conèixer una de les recerques més sorprenents en l'àmbit de la censura castellana. Amb el deliri inquisitorial reial i eclesiàstic, Sirvent es veu forçat a una triple ocultació: amagar el nom, haver d'escriure en clau i traduir o fer traduir la pròpia obra, originalment en llengua catalana, al castellà. Posteriorment, l'absolutisme dels Habsbourg obliga Sirvent a marxar a Anglaterra, on continuarà treballant en la creació literària sota el nom de William Shakespeare i en anglès. L'equip de treball que dirigeix Sirvent a Anglaterra serà alhora el grup fundador de la maçoneria anglesa. L'aplicació dels codis de xifratge creats pels mateixos maçons ha permès de resoldre la incògnita de la identitat de Shakespeare, i retornar-la a l'escriptor català. També ens permet de posar a la llum qui representaven en realitat Macbeth, Don Quixote o Cide Hamete Benengeli, i descobrir quina relació hi ha entre Rinconete, Sancho Panza o Persiles. El bard dels enginys reneix en el quatre-cents aniversari de la mort, restituït com el príncep de les lletres catalanes i un dels seus fills més preclars, amb el goig de compartir-ho amb els pobles lliures del món.