La poesia de la Cèlia, que insisteixo a definir com a lliure, és també desvetlladora i desveladora: desvetlladora, perquè ens desvetlla, ens desperta de l'estat letàrgic de no voler endinsar-nos gaire en tot allò de la vida que ens ve gran (la mort, l'angoixa, l'absència, l'oblit, la ràbia...), i desveladora, perquè aparta el vel que no ens permetia veure l'amor, la mort, el desig, el dol i l'absència des d'altres llocs, des d'altres miradors. Cadascun dels poemes d'aquesta antologia formen un ventall de prismes diferents que ens il·luminen, en el sentit epifànic del terme, perquè ens revelen aspectes de l'experiència humana als quals no havíem pogut accedir abans. Sònia Moll
