En la poesia que el lector té entre les mans, poderosament intuïtiva, cada paraula pesa com mil paraules alhora, cada síl·laba batega oberta, sense límits, respira amb l'alenada sensual i pura de totes les cordes del sensori. Un espai, en definitiva, on alça el vol un dels grans poders de la imatgeria poètica de Vicens: la seva capacitat de fondre el concret i l'abstracte en versos tallants, vivíssims. Els seus versos, cisellats, punyents, flueixen tendres i alhora enverinats com lasaba de l'escorpí. Poques veus poètiques d'avui, i no només parlo de les que ho fan en llengua catalana, atresoren la força imaginativa de Vicens, capaç d'hibridar la narració més humil i realista de la vida amb el misteri de l'esclat d'una flor, poques, també, contemplen una intensitat tan despullada, sotsobrant i demolidora com la que fa niu a la mar dels seus versos. Endinseu-vos-hi doncs, salpeu a la recerca de desigs i naufragis. Només aleshores coneixereu de debò. què és la veritable poesia. (Del pròleg de Jaume Pont).
