L'equilibri necessari entre silenci i paraula es trenca si resulta forçós dir, parlar en nom d'un o de la col·lectivitat. No sempre és fàcil l'expressió. Si el mot es queda curt i sembla sonso, la paraula esdevé magra. L'ús de la llengua acaba per ser indigne en boca de qui la manipula amb la intenció de desprestigiar, com a arma de destrucció amb objectius perversos, en voler fer passar per cert el que és fals. En un punt de la història on els mitjans de difusió són potents i arriben arreu, té sentit recuperar el valor dels mots i el de la paraula donada? La literatura hi té alguna cosa a dir. Més encara la poesia.
