Una emocionant apologia de la imaginació i la creativitat aplicades a les ciències. Un dia de fa uns quants anys, el narradord’,aquest llibre va veure un vídeo a YouTubeque el va esperonar a emprendre un viatge que el duriaprimer a Florència i més tard al desert xilè d’,Atacama. Al vídeo, Italo Calvino, autor de Perquè llegir els clàssics i ell mateix un delsescriptors més importants del segle XX, hi deia, sensecap ombra de dubte, que Galileu era el més gran prosista de la llengua italiana. Per què un home de lletres com Calvino professava tanta admiració literàriaperun home de ciència com Galileu? Què és el que comparteixen l’,un i l’,altre, malgrat larígida separació del saber en ciències i lletres? Antic professor de física frustrat per les limitacions dels programes acadèmics, periodista especialitzat en la divulgació de la ciència, lletraferit empès per una curiositat fèrtil i un sentit de l’,existència que podríem qualificar de romàntic, el narrador té la intuïció que la resposta només la trobarà enel telescopi amb què Galileu va canviar el mónara fa400 anys. Què si no un cert esperit artístic imoltaimaginació podria haver omplert de sentit la distància entre allò que la ciència òptica del segleXVII permetia albirar i les conclusions revolucionàries a lesquals va arribar? A Si un dit assenyala lalluna, Toni Pou ens fa partícips d’,unaoriginal aventura intel·lectual narrada per una veu sàvia i humil que observa, investiga, passeja,especula, viatja, fabula, dubta, explica anècdotes,es deixaendur per les giragonses de l’,atzar, es meravella i de vegades també confon ficció i realitat...