A la Jana mai li ha fet nosa el seu cos, just al contrari, sempre lÆha ajudat a viure mil i una aventures inexplicables. Un dia al sortir de casa es va trobar amb un objecte nou: un mirall. Aquest, entremaliat, la va convèncer perquè li regalés el seu cos, que segons ell era tan lleig, i així no lÆhauria de carregar mai més. Ara que la Jana no té cos, com la trobaran els que més lÆestimen?A vegades ens trobem miralls que ens intenten convèncer que el nostre cos no és tan bonic com ens pensàvem. Ens fan oblidar la importància de tenir cames per caminar, braços per abraçar, una boca per somriure... Per aix., tot i la força que tenen les paraules del mirall, és important compartir el que ens passa amb els que més estimem, demanar ajuda per no oblidar-ho. Fa gairebé un any vaig prendre la mala decisió de carregar el pes de totes les meves preocupacions sola, i de creure que el mirall de la meva habitació era lÆúnic que tenia raó. Ara lluito per fer-lo callar, i recuperar cada dia una mica dÆaquell cos que vaig voler regalar. Aquest conte és per a totes les Janes, perquè no torneu a escoltar les paraules del mirall.
