Em dic Rosendo Luppo i soc un pringat. Sempre ha estat així i és bastant probable que sempre ho sigui. A la meva edat ja n’he vistes de tots colors i, mancat de força i de coratge, he après a mantenir-me tan allunyat com puc dels problemes de tota mena. Això, molt sovint, significa no parlar ni riure amb ningú. La feina del pare ens ha portat sovint a trasllats en diferents ciutats i a mi m’ha obligat a anar-me adaptant a diferents escoles. L’últim salt que hem fet ens ha portat a Barcelona i a mi a començar secundària en un institut nou. L’ambient és hostil, com sempre, i el meu nom és el motiu de totes les burles. Intento passar desapercebut, es tracta de sobreviure, però no ho aconsegueixo. Ara bé, a vegades, qui menys t’esperes en brinda un cop de mà.
