Emília Pardines és, el 1956, una noia de 17 anys que gaudeix del seu darrer estiu abans de començar a treballar. Els seus pares li han donat el permís per anar sola a passar les vacances a Calp, d'on és la seva mare, a casa d'uns oncles. A Barcelona hi deixa un xicot de la colla que la ronda, en Josep Roure, però ella no s acaba de decidir. Se sent massa jove, amb moltes portes obertes, i no té ganes de lligar-se a ningú abans de creuar-les. Aquelles darreres vacances portaran una complicació, un secret que marcarà tota la vida posterior de l'Emília i, sense saber-ho, la del seu enamorat i, fins i tot, la dels fills que tindran. Fins a quin punt els secrets dolorosos silenciats durant anys afecten la salut mental i la vida dels que ens envolten?
