“Quan el món s’acabava d’inventar, només hi havia el sol i la pluja, les estrelles i el mar, els arbres i els rius. En un rierol on tocava el sol, amb l’escalforeta del migdia, ja que s’hi estava tan bé, una cèl·lula va trobar-ne una altra i es van posar a jugar. Després en va arribar una altra i una altra, que s’hi van afegir. S’ho van passar tan bé que van decidir que no se separarien mai. Tam-tam, tam-tam. Va ser així com vaig néixer.'' Qui parla és un cor, al qual l'escriptora Cristina Masanés dona veu en aquest conte per explicar a petits i grans la importància de cuidar aquest òrgan vital. Una història escrita amb delicadesa que s'acompanya de les il·lustracions de la gran Pilarin Bayés.
