Tan llarg caminar aborda un breu període decisiu en la vida de Pau Casals: els mesos que precediren la celebració del festival amb motiu del bicentenari déla mort de Bach, a Prada. Des déla llibertat déla ficció, Ramon Surroca evoca en la veu del Mestrél'allau dels records de tota una vida consagrada al culte a la bélesa, a l'amistat i al compromís polític i moral. L'obra ens convida a compartir les inquietuds i rélexions més íntimes d'un home per a qui el lliurament a l'art musical comportava sempréla fe en l'ésser humà i un tribut insubornable als valors més elevats que dignifiquen la nostra existència. Tan llarg caminar ens parla dél'amistat, del compromís, del misteri dél'art i déles contradiccions que sovint assolen l'esperit i ens brinda, per mitjà déla recreació literària, el relat d'una vida que mai va defallir davant la necessitat dél'esperança.
