'I ja està, tan sols viure i ajudar la família'', deia l'Aziz en una entrevista. Possiblement, aquestes tres paraules, tan sols viure, siguin la resposta més clara i sincera. Malgrat tot, rere la incòmoda pregunta hi ha un dret sovint invisible. Tan sols viure és un crit de valentia i esperança, és un crit a la lluita i l'esforç per una vida millor. És un crit pel dret a migrar. Milers de joves han arribat a pobles i ciutats d'arreu després d'un llarg viatge durant la infància o l'adolescència. Sense referents familiars i perseguint un somni que no ha acabat sent el que imaginaven, o han apostat tot exercint el seu dret a la vida. Tan sols viure</i< és un recull de testimonis d'aquests viatges, d'aquests trajectes. Un recull de processos migratoris que fereixen però també empoderen, que allunyen però, alhora, acosten. 10 històries rere l'estigma que alcen la veu i reclamen ser escoltades.
