En Max és un noi amb sort. L’acaben de nomenar Tapallunes, l’ofici amb què sempre havia somiat. D’ara endavant, haurà de tapar cada nit una part de la Lluna perquè la vegem minvar i créixer des de la Terra. Malauradament, en Max perd la pastilla que li ha de permetre volar fins a la Lluna i no sap què fer. Llavors, els habitants del poble decideixen donar-li un cop de mà, i d’aquesta manera ens ensenyen que no hi ha res impossible si treballem en grup i unim esforços.
