Thomas l'Obscur

Novel·la? Assaig filosòfic? Autobiografia? Deliri? 'Thomas l'obscur' és un llibre exigent, un repte per a qualsevol lector, però sobretot per al que entengui la literatura com a simple desenvolupament d'un fil narratiu, amb personatges descrits amb detall i unes coordenades d'espai i temps ben delimitades. De Thomas l'obscur, algú n'ha dit una obra hermètica, però això és un tòpic, com tots, molt empobridor. El que és cert és que, a partir d'un llenguatge condensat fins ala extrem, Blanchot suggereix més que no pas explicita. La boira inicial que acompanya Thomas (el protagonista?) mentre es banya al mar no desapareix de l'obra en cap moment. Com que no hi veiem clar, doncs, costa molt no fer-se preguntes a mesura que llegim (o quines sembla que llegim): Qui és, aquest Thomas? És mort? Qui és Anne? On s'esdevé el que s'esdevé? Què s'esdevé? O és que no s'esdevé res? És encertat considerar el llibre una actualització del mite d'Orfeu i Eurídice? O és simplement una reflexió recargolada sobre la impossibilitat de morir? Una llista d'apories centrades en la mort? Ens trobem en un remolí imparable, com els que Thomas troba quan s'endinsa al mar en el primer capítol.