En quatre seccions que representen quatre espirals que giren al voltant de la idea de l'amor, que obsedeix el poeta, l'autor reprèn una recerca poètica que s'iniciava a Poemes d'Abissínia, poemari amb el qual Tintes molles d'alba es troba estretament emparentat, fet ja visible en la mateixa estructura. Amb un llenguatge de vegades ribià, d'altres vegades més expressionista, es trena un Univers interior que desemboca en una revalorització tant de l'amor com de la solitud. ''Gavaldà explora totes les possibilitats expressives de la paraula i, en cadascuna de les seves composicions, exposa aquesta percepció especial del món que l'envolta per tal de representar les pròpies experiències.'' ''La poesia d'Albert Gavaldà ens empeny a trenar un recorregut vital intens i profund amb uns versos fets de carn, vísceres i ànima.'' (del pròleg de Carme Cruelles)
