El vuitè volum de les Tragèdies d'Eurípides presenta dues tragèdies que ressegueixen fins al final alguns dels mites més coneguts de l'antiga Grècia: Les fenícies i l'Orestes. En Les fenícies Eurípides posa a escena els fills i l'esposa d'Èdip després que la veritat sobre la seva relació s'hagi revelat: Iocasta no s'ha suïcidat, sinó que malda per mediar entre els seus fills que, maleïts per Èdip, s'enfronten pel poder de la ciutat de Tebes. Escrita i representada durant la Guerra del Peloponnès, la tragèdia aborda qüestions que reflecteixen el context bèl·lic: els horrors de la guerra, l'amenaça del setge, els abusos de les famílies hegemòniques i les seves decisions forassenyades, però també el coratge del poble. Al seu torn, en l'Orestes -que va ser una de les tragèdies més populars de l'Antiguitat, malgrat el seu final sorprenent, gairebé irònic, que ha fet que alguns la qualifiquessin de melodrama-, Eurípides duu a l'extrem l'experimentació amb la varietat en un episodi que reprèn el cicle mític dels Atrides.
