“Quina és la frontera entre el teu ésser i el meu jo? Encara no em veus, però tinc un cos. Soc una ofrena. Ho tinc tot, tot, tot, per donar-t’ho. Encara no em veus, però faig olor. Perquè em reconeguis, te m’ hi aferris, te m’ hi enganxis, i no puguis deixar-me. Encara no em veus, però soc aquí. Perquè em duguis sempre, a les espatlles, com els fantasmes que vindran quan construeixis passat.”
