En aquests assajos de principis del segle XX, Stefan Zweig analitza des d'una perspectiva centreuropea els tres grans novel·listes del segle XIX. Per a Zweig, Balzac encarna l'ambició absoluta i obsessiva amb personatges vitals impulsats per un sol desig desesperat. Dickens, en canvi, representa l'autocomplaença de l'Anglaterra victoriana a través de personatges que aspiren a la respectabilitat i al benestar de la classe mitjana tradicional. Finalment, Dostoievski es nodreix dels seus propis patiments per explorar les contradiccions de l'ànima humana mitjançant herois que, lluny de buscar la comoditat burgesa o el domini del món, anhelen transcendir-lo.
