Tríptic del meu cos al llit sota la llum d'una bombeta d'escassa potència

Amb aquest poemari en forma de tríptic, l'autor planteja un voluntari desordre d'imatges, sons i metàfores que acaba formant una unitat d'expressió. Com a rerefons dels versos hi ha Francis Bacon, pintor suggeridor de ferides velles de l'ànima i incomoditats físiques d'un jo protagonista que no narra pena ni angoixa concreta, que es limita a entomar els impactes de la vida i acaba reconeixent les febleses, no se sap quines misèries. Pessimisme? No necessàriament. Cada qual sabrà -o no- què fa el seu cos al llit sota la llum escassa d'una bombeta, què pensa. El poeta desplega el seu carnatge des de tres àmbits: en uns espais convex, còncau i, finalment, pla, embrutit de nostàlgia, supurant edat i temps. Potser satisfet, però, d'haver acceptat definitivament els cops, d'haver entès dolçament la necessitat d'assumir la derrota per tal d'encarar l'etapa indefugible de la maduresa.