Troilus i Cressida

Es diu que Shakespeare va escriure Troilo i Crèsida en un moment en què la sàtira estava de moda al teatre isabelí i, per tant, en un intent de mostrar que era tan capaç d'escriure en aquesta vena com els seus contemporanis. Tot i això, aquesta obra no encaixa en les categories genèriques tradicionals, no permet determinar fàcilment la intenció de l'autor i fins i tot es presta a interpretacions ètiques enfrontades. La història d'amor de Troil i Crèsida és un afegit medieval a la història del setge de Troia que Homer va explicar a la seva Ilíada. Shakespeare combina dos arquetips literaris, la caiguda de Troia i la infidelitat de Crecida, juntament amb personatges clàssics com Helena, Aquil·les, Hèctor o Ulisses. S'hi enfronten els ideals amorosos i cavallerescos amb la dura realitat, i aquest contrast serveix a Shakespeare per desmitificar els herois i les glòries bèl·liques, qüestionar les veritats absolutes, relativitzar els valors i revelar, d'una manera gairebé existencialista, els límits de les aspiracions humanes. Més que cap altre drama de Shakespeare, Troilus i Cressida és un descobriment del segle XX, ja que les realitats que exposes i satiritza han sabut parlar en el nostre temps a un públic que està de tornada d'herois, guerres i il·lusions infundades.