Cada nit el senyor Wakagi somia amb un jardí, sempre el mateix jardí. Aquest llibre és un objecte, un objecte que és un jardí. El senyor Wakagi somia cada nit amb un jardí on reconeix la senzillesa i la confiança. Perquè un jardí fins i tot dins d'un somni pot ser una escola on aprendre la lleugeresa i el moviment incessant de la vida. Les paraules de la poetessa xilena María José Ferrada, amb precisió i ritme pausat, ens endinsen en el misteri d'aquest jardí mentre el llibre es va desplegant davant dels nostres ulls. Finalment, el jardí sencer apareix sense cap solució de continuïtat en un fris creat per l'il·lustrador i dissenyador Isidro Ferrer. Aquest llibre va guanyar el 2017 una menció dins la categoria de ficció del Bologna Ragazzi Award.
