Premio Carles Riba 2022 Llavina al cent per cent, un observador nat. Va ser, secret, un rusc vermell: magrana supervivent del darrer esplet. Avui, en canvi, és el cadàver d’una fruita: per dins, conserva un gruix de grans desfets, negrós, velat de podridura blanca. I, com la sang que es va escorrent del xai penjat, se n’ha escolat el suc vinós fins a l’última gota. Fosca, ingràvida, la carcassa —unes bastes castanyoles— branda agafada al branquilló espinós, deixada de la mà de déu del vent.
