Françoise Frenkel, llibretera francòfila, jueva d'origen polonès, esdevé tot d'una conscient de la follia de l'Alemanya nazi, cosa que l'obliga a marxar-ne i refugiar-se a França. Però això és només l'inici d'un viatge erràtic: publicada el 1945, Una llibreria a Berlín és el testimoni en primera persona del desassossec dels jueus que, tot i víctimes de les persecucions, fins a l'últim moment van veure en la França dels drets de l'home un recer de l'antisemitisme que assotava tot Centreeuropa, però que el govern col·laboracionista de Vichy va convertir en un parany que en portaria molts als camps de concentració i a la mort. En un intent d'explicar (i segurament també d'explicar-se i reconstruir-se, en tant que supervivent de la persecució antisemita), l'autora descriu la teranyina de connivències amb el feixisme de la França dels anys 40, feta de mesquineses i traïcions per part d'un sector de la població que de l'arbre caigut en fa estelles, però també l'esforç i la solidaritat d'aquells que són conscients del pla de destrucció fredament orquestrat, i que, de manera individual o organitzada, s'hi oposen activament, proporcionant protecció i amagatall, o es neguen a col·laborar amb les autoritats alemanyes. És a aquests humils ciutadans, resistents anònims al règim totalitarista, que Françoise Frenkel dedica Una llibreria a Berlín. Ben poc sabem de Françoise Frenkel, més enllà del que ella mateixa ens ha transmès en l'única obra que ha escrit. La passió per la literatura i la convicció que es pot construir una entesa entre els pobles a partir de la cultura la portaran a crear una llibreria francesa al Berlín d'entreguerres, malgrat els mals auguris dels qui intenten dissuadir-la'n i els obstacles de tota mena als quals haurà de fer front. De seguida La Maison du Livre esdevindrà un focus d'efervescència cultural durant els anys 20 i 30, la intensitat dels quals queda palesa en el llibre que teniu a les mans.