Aquest llibre analitza les tenses relacions entre Catalunya i la Monarquia, primer, i l'Estat espanyol, després, que es van anar configurant entre els segles XVII i XIX. Els temes que s'hi tracten són els següents: la política catalana del XVI vista per diplomàtics italians, la Diputació del General i de les Corts abans de la Guerra dels Segadors, la influència dels textos religiosos en els opuscles polítics durant la Guerra dels Segadors, el debat sobre la vicerègia a la mort de Carles II, el darrer dels Àustria, l'ideari dels seguidors de Felip V a Catalunya durant la Guerra de Successió, la fragilitat del règim borbònic a Catalunya, un cop imposada la Nova Planta, amb motiu de l'aixecament dels Carrasclets, les relacions difícils que la Junta Particular de Comerç va mantenir amb les autoritats borbòniques de Catalunya, el sentit complex i canviant dels conceptes de «nació» i de «pàtria» en el tombant del segle XVIII, els orígens del federalisme des dels anys de les guerres amb França de finals del XVIII i de principis del XIX, el federalisme intransigent durant el Sexenni (1868-1874), que va tenir en Valentí Almirall l'ideòleg més destacat, i, finalment, les dificultats polítiques amb què va topar la industrialització catalana.
