Potser algú preferiria parlar de transició, per a Pau tot és molt més simple: ha crescut. Créixer és consubstancial a la persona, cadascú té el seu ritme i ho fa a la seua manera. Pau creixerà amb l'ajuda de la família i les amistats, sobretot de Marina, perquè el que diu la seua cançó és ben cert: You'll never walk alone. Efectivament, mai caminem a soles fins que la vida, pel seu compte, ens traça uns altres plans. Aquesta novel·la de Vicent Borràs ens endinsa en una història d'acceptació i confiança en què Pau descobrirà que, per damunt d'edats, gèneres i noms, de creixements i transformacions, de malalties i silencis, sempre hi ha l'amistat.
