A Vermell de Rússia la veu de Míriam Cano troba la mesura expressiva d’un món conceptual que es manifesta a través de l’ombra i l’emoció fent un pas més cap un simbolisme personal que configura un univers literari singular construït a partir d’una experiència de la por i del dolor que la paraula poètica torna sublim. Vermell de Rússia és un color de pintallavis. El mateix que a l’autora li va servir com a pintura de guerra mentre escrivia la trentena de poemes que conformen el recull. Al seu tercer poemari, Míriam Cano explora les contradiccions i la necessitat de coratge, temes recurrents de l’autora, que en aquest nou volum adquireixen un significat més madurat, com en una escala de cargol: sempre sobre el mateix eix, però un parell de pisos més amunt.
