UN POEMARI QUE REFLEXIONA SOBRE L'EROSIÓ QUE EL PAS DEL TEMPS VA EXERCINT EN NOSALTRES. _Vidrendins_ vol ser un repàs de la trajectòria poètica de l'autor, poemes que destrenen camí fins a arribar a les seves deus originals i vitals: un paisatge concret, molt concret, rere una finestra, i aquella mirada adolescent on va larvar, subtilment però irreversible, la seva càrrega metafòrica. A _Vidrendins_ hi trobem l'essencialitat d'aquesta mirada, els versos que ha acabat imantant, aquella empremta tan constant, obsessiva: branques temàtiques molt ramificades i universals (els paradisos perduts, la realitat i el desig, l'amor i el desamor...), però sempre amb un tronc comú que les sustenta, un monotema: l'erosió que el pas del temps va exercint en nosaltres, tot allò que va usurpant-nos irreversiblement (persones, paisatges, desitjos...)· amb aquella voluntat, però, que, tanmateix, va creixent en el temps, aquella voluntat de matisar, inequívocament, els versos: malgrat tot haurà estat, és, extremadament bell i excitant aquest viatge.