Un ermità, cansat de les privacions de cada dia, ha decidit un canvi de vida. Ara, cada matí, desensonyant-se, s'esgargamella i crida sense parar. Els ocells i la fauna més variada de l'indret fuig esvalotada. Abans que el trasbals guanyi del tot i ocells i món animal en general abandonin un lloc tan salvatge, s'ha fet una fona i passa el dia llençant pedres a tot allò que es mou. L'estat anímic de l'ermità ha experimentat una millora notable. Apartat del món, però alhora en connexió, matant tota cosa viva.
